Noves tècniques, nous problemes

El 24 de maig del 2006 La Vanguardia va publicar una entrevista amb James Watson, un dels descubridors juntament amb en Francis Crick de l'estrutuca de l'ADN. Pots llegir l'entrevista aquí.

Com es reflexa a l’entrevista l’estudi del material genètic obre unes grans possibilitats en camps molts diversos com en la curació de malalties, en l’alimentació (aliments transgènics), en la indústria farmacèutica, etc. No obstant s’ha obert un gran debat étic, ja que certes pràctiques científiques poden ser considerades poc morals i fins i tot certs sectors de la societat s’hi ha posicionat en contra. La clonació reproductiva (fer individus genèticament idèntics a d’altres ja existents), l’experimentació amb embrions humans, la selecció de caràcters dels futurs fills, l’experimentació amb cèl·lules mares han estat i encara són temes de debat més enllà de la ciència. Quina és la teva opinió? Creus que en un sistema democràtic la societat hauria de tenir mecanismes per controlar aquestes pràctiques o bé s’hauria de deixar-se en mans de la ciència (i dels científics) la llibertat per investigar en allò que creixessin oportú?

Es evident que la manipulació genètica obre nous reptes, noves perspectives i nous problemes morals. Un altre exemple de controversia és la selecció dels caràcters dels futurs fills. Aquí tens un altre article que en parla. Què en penses de tot plegat? Esperem les teves opinions

Ossos als Pirineus

L’anunci de l’alliberament de cinc ossos al Pirineus francès ha reobert la polèmica que ja es va desfermar ara fa més de deu anys quan es van alliberar els primers exemplars per reintroduir aquesta espècie als Pirineus. La població actual d’ossos als Pirineus en calcula que és d’entre 15 i 18 exemplars.

L’oposició dels ramaders i de les autoritats de la Val d’Aran mostren a aquests animals com un animal perillós, altament depredador i que representa un perill tant pel bestiar com per les pròpies persones. Així, els ramaders reclamen que l’administració es faci càrrec dels sous dels pastors que vigilen els ramats quan estan a les muntanyes i que s’ajudi al sector ramader a mantenir una activitat clau en l’economia dels Pirineus.

Tot això ha fet que el darrer alliberament s’hagi hagut de realitzar de nit, degut a les fortes pressions dels ramaders francesos

Tot i això la majoria de la població que no es dedica a la ramaderia accepta l’alliberament dels nous exemplars ja que la presència d’aquests animals pot suposar un gran benefici econòmic per la zona atès que els ossos esdevenen un atractiu turístic que pot atreure milers de persones, a banda d'altres valors ecològics que suposo la presència d'aquesta espècie als Pirineus. Així en una zona similar d’Itàlia la introducció d’aquests animals ha fet augmentar en un 70 % les visites a la zona d’alliberament. Un altre exemple és d’Astúries on les polítiques de protecció d’aquests animals ha evitat el perill d’extinció d’aquests animal i han contribuït a un augment del turisme fins a 130.000 visitant l’any, ja que l’actual població d’ossos, que es calcula en uns 130 exemplars, implica una gran possibilitat de poder veure’n algun per als excursionistes que s’endinsen en els boscos on habiten.

De totes maneres alguns dels opositors a la reintroducció han travessat la frontera del què és èticament permissible per entrar en una conducta que pot acabar als tribunals ja que la policia i els guardes forestals francesos han descobert dotze pots de mel amb trossos de vidre, una trampa mortal utilitzada contra els ossos.

Inaugurem bloc

Un món feliç? és un mòdul del graduat d’educació secundària que parla del passat, i del present, i del futur. Parla de l’origen de tot el que coneixem: del Big Bang, de l’origen de la vida, de l’origen de l’home.

Però també parla de tecnologia, parla del present i del futur de la humanitat, de com la tecnologia pot ajudar-nos a destruir el món o a construir un món millor, potser un món feliç.

En definitiva, Un món feliç? parla d’un venim i d’un anem.

I per què un bloc sobre aquest mòdul? Doncs no ho sé. Però espero que entre tots ho descobrim i que entre tots li donem sentit.

Fins i tot els animals aprenen dels seus pares o d’altres individus i per tant és molt possible que l’ésser humà hagi après a aprendre des d’abans d’existir. Hem acumulat milers d’anys d’experiència en la formació presencial, però tot i això l’educació a les aules sembla en crisi permanent.

Què hauríem de dir de l’educació a distància a través de la xarxa, l'e-learning. Quina experiència en tenim en comparació: deu? dotze anys? quinze com a molt? Estem a les beceroles i tot i això cada dia tenim més i més i més eines. I hem d’aprendre a utilitzar-les.

Avui podem fer coses que fa un any no podíem fer i d’aquí un any vés a saber que podrem fer. I quan tenim una eina nova l’hem de conèixer, l’hem de provar, l’hem d’experimentar, hem d’inventar.

I ara toca el torn dels blocs. I aquí en tenim un. Utilitzem-lo i aprenem

Barcelona, 5 de maig de 2006