Inaugurem bloc
Un món feliç? és un mòdul del graduat d’educació secundària que parla del passat, i del present, i del futur. Parla de l’origen de tot el que coneixem: del Big Bang, de l’origen de la vida, de l’origen de l’home.
Però també parla de tecnologia, parla del present i del futur de la humanitat, de com la tecnologia pot ajudar-nos a destruir el món o a construir un món millor, potser un món feliç.
En definitiva, Un món feliç? parla d’un venim i d’un anem.
I per què un bloc sobre aquest mòdul? Doncs no ho sé. Però espero que entre tots ho descobrim i que entre tots li donem sentit.
Fins i tot els animals aprenen dels seus pares o d’altres individus i per tant és molt possible que l’ésser humà hagi après a aprendre des d’abans d’existir. Hem acumulat milers d’anys d’experiència en la formació presencial, però tot i això l’educació a les aules sembla en crisi permanent.
Què hauríem de dir de l’educació a distància a través de la xarxa, l'e-learning. Quina experiència en tenim en comparació: deu? dotze anys? quinze com a molt? Estem a les beceroles i tot i això cada dia tenim més i més i més eines. I hem d’aprendre a utilitzar-les.
Avui podem fer coses que fa un any no podíem fer i d’aquí un any vés a saber que podrem fer. I quan tenim una eina nova l’hem de conèixer, l’hem de provar, l’hem d’experimentar, hem d’inventar.
I ara toca el torn dels blocs. I aquí en tenim un. Utilitzem-lo i aprenem
Barcelona, 5 de maig de 2006
posted by Joan Padrós @ 10:27 a. m.
6 comments
6 Comments:
Crec que protegir i cuidar espècies amenaçades o en perill d'extinció, són tasques molt positives, com ho ha sigut l'alliberament d'ossos al Pirineu.
La decisió presa pel govern de la reintroducció d'aquesta espècie, sens dubte és correcta, aixó demostra un interés a la protecció d'animals en vies d'extinció.
Desconec la problemàtica dels ramaders, però suposo que tenen raó en queixar-se per la pèrdua econòmica que aixó suposa per aquest col-lectiu.
L'atracció de veure animals alliberats ens crida l'atenció i ens fa sentir curiositat, apropant-nos més a la natura lo que comporta l'augment del turisme en aquests indrets.
Aquestes polèmiques, com sempre, fan que el que és un benefici per uns, sigui un perjudici per altres.
Salutacions .
Hola a tots,
Crec que protegir i cuidar espècies amenaçades o en perill d'extinció, són tasques molt positives, com ho ha sigut l'alliberament d'ossos al Pirineu.
La decisió presa pel govern de la reintroducció d'aquesta espècie sens dubte és correcta, aixó demostra un interés a la protecció d'animals en vies d'extinció.
Desconec la problemàtica dels ramaders, però suposo que tenen raó en queixar-se per la mort d'ovelles produïda per l'atac d'ossos i la pèrdua económica que aixó suposa per aquest col-lectiu.
L'atracció de veure animals alliberats ens crida l'atenció i ens fa sentir curiositat, apropant-nos més a la natura, lo que comporta l'augment del turisme en aquests indrets.
Aquestes polèmiques, com sempre, fan que el que és un benefici per uns,sigui un perjudici pels altres.
Salutacions.
Isabels Carbó Gironès
Hola a tots! Un món feliç! Això és el que voldríem molts, però sembla que no és possible. La reintroducció del ós als Pirineus hauria de ésser motiu de satisfacció per tots nosaltres, i per contra a resultat un motiu més de polèmica.
La humanitat en el seu avanç cap al futur a destruït molts ecosistemes, el fet que és consideri possible la incorporació del ós en la zona Pirenaica, ens ha de omplir de joia, no només seguirem conservant aquesta àrea, a més, no perdrem un animal tan meravellós que esta en perill d’extinció.
D’altra banda, cal comprendre la preocupació dels ramaders de la zona. El ós és un animal salvatge i no es podent controlar tots els seus moviments. Personalment penso que si el medi on viu li proporciona tot el aliment que necessita, és poc provable que ataqui als ramats. El fet de recompensar els ramaders afectats per alguna pèrdua és justs, ara bé, de igual manera haurien de ser fortament comdemnats els que ataquen al ós.
Mª Isabel Dauden
Salutacions
Es nota que estem a principi de curs i ens costa iniciarnos amb el mon dels blocs. Avui podem escriure coses a nivell d'informàtica que fa un any no podiem fer. Jo personalment fins avui no sabia que eren els blocs.
És important que tots els ciutadans ens interessem per les noves tecnologies i, el que per a mi és més important, que aprenguem a fer-ne ús i comencem a emprar-les.
La tasca de les escoles de formació d'adults m'ha sorprés agradablement. No sabia de la dedicació i interés dels seus professors (parlo, en concret, del CFA Palau de Mar), i de l'esforç i paciència amb què fan la seva tasca. Per això és tan important que es comuniqui la seva existència i que tots i totes els que disposem de temps intentem entrar en el coneixement d'aquestes innovacions i procurem aprendre'n el seu maneig. D'altra manera començarà una nova classificació d'analfabetisme: el de no saber "estar" en aquest món on els infants, el jovent i molts adults "pensen" (per tant parlen, escriuen i juguen) en un llenguatge que restarà inintel·ligitble per a qui no s'hagi esforçat a conèixer-lo.
yo creo que los osos tienen tanto derecho como el hombre para estar en este planeta eso primero y segundo soy totalmente conciente de lo le le pasa al planeta el hombre a veces por negocios y veneficios bueno ya sabemos los detrozos que hace el hombre pero por fabor señores intentemos convivir juntos que nos estamos cargando el mundo por fabor atras vienen otros que le bamos a dejar
Publica un comentari a l'entrada
<< Home