dijous, de maig 04, 2006

Inaugurem bloc

Un món feliç? és un mòdul del graduat d’educació secundària que parla del passat, i del present, i del futur. Parla de l’origen de tot el que coneixem: del Big Bang, de l’origen de la vida, de l’origen de l’home.

Però també parla de tecnologia, parla del present i del futur de la humanitat, de com la tecnologia pot ajudar-nos a destruir el món o a construir un món millor, potser un món feliç.

En definitiva, Un món feliç? parla d’un venim i d’un anem.

I per què un bloc sobre aquest mòdul? Doncs no ho sé. Però espero que entre tots ho descobrim i que entre tots li donem sentit.

Fins i tot els animals aprenen dels seus pares o d’altres individus i per tant és molt possible que l’ésser humà hagi après a aprendre des d’abans d’existir. Hem acumulat milers d’anys d’experiència en la formació presencial, però tot i això l’educació a les aules sembla en crisi permanent.

Què hauríem de dir de l’educació a distància a través de la xarxa, l'e-learning. Quina experiència en tenim en comparació: deu? dotze anys? quinze com a molt? Estem a les beceroles i tot i això cada dia tenim més i més i més eines. I hem d’aprendre a utilitzar-les.

Avui podem fer coses que fa un any no podíem fer i d’aquí un any vés a saber que podrem fer. I quan tenim una eina nova l’hem de conèixer, l’hem de provar, l’hem d’experimentar, hem d’inventar.

I ara toca el torn dels blocs. I aquí en tenim un. Utilitzem-lo i aprenem

Barcelona, 5 de maig de 2006

15 Comments:

At 2:26 p. m., Blogger jordi gabin said...

Hola a tots.
Crec que és bo que alliberin als óssos , ja que formen part de la nostra naturalesa i tenen el mateix dret d'estar en aquest planeta com nosaltres. Igual que els ramaderos diuen que destruïxen i maten a les seves ovelles,destrossen i són perillosos per a l'ésser humà.Quantes espècies, arbres etc…. ha destrossat l'ésser humà? I per això no ve ningú i diu que ens anem ,per que som perillosos. Què passaria si en perill d'extinció estigués humanitat? I ,no ens deixessin reproduir-nos,de nou?. El que cal fer és ser un poc eloqüent amb tot el que ens envolta.Intentar ,conservar el poc que ens queda ,i no mirar cadascun solament per al seu interes,i tant governs com ramaders ,agricultors,etc……..intentem fer un esforç he intentar fer el possible per a una convivència ,amb tot i tots i amb un poc d'esforç es podria aconseguir(és una utopia).I ens adonarem quan ho hàgim perdut tot. El que preval sempre són interessos creats allí on vas. En definitiva, sé podria buscar alguna solució tant per als ramaders ,com per als óssos.Tot és posar-se.
Jordi Gabin Ramirez

 
At 8:25 a. m., Blogger octavi ruiz said...

Hola a tothom,
Estic completament d’acord que es reintroduexin els óssos al Pirineus, perquè aquest ha estat des de sempre el seu hàbitat natural, l’ós és necessari per equilibrar les cadenes trófiques i –com apunta la nota- per altres valors ecològics, però a més perquè la contemplació dels grans animals en l’entorn encisador i difícilment descriptible dels grans paratges naturals, genera un equilibri emocional, un plaer estètic, una humilitat emotiva i una pau interna difícils d’expressar.
És comprensible el recel que mostren els ramaders i autoritats de la Val d’Aran, però crec possible una negociació i un posterior acord amb l’administració per subvencionar els costos dels pastors que vigilin els ramats.
Com a persona que estima la natura em preocupa la idea que aquesta iniciativa hagi de servir per promocionar turísticament la zona (com han estat fins ara les pistes d’esquí), és molt lamentable que haguéssim de recórrer a aquests “atractius turístics” per valorar aquests tresors que ens ofereix en tot l’esplendor “La Natura”.
Salutacions!
Octavi Ruiz

 
At 12:27 p. m., Anonymous Anònim said...

prueba

 
At 12:38 p. m., Blogger Joaquima Blay said...

Hola a tothom!

La tecnologia majoritariament ens a millorat la vida en quasi tots el sentits, a casa, a la feina, al lleure.
Compara les joquines, les televisions, els electrodomestics, tot es molt més petit i amb moltes més prestacions.
Pel que fa a la posibilitat d'estudiar a distancia a millorat moltisim gràcies a Internet, quan els estudis es feien a traves del correu postal era molt més lent, i menys directe , ara tenim la posibilitat de tindre aules virtuals,de no tindre fronteres, l'únic que cal es un ordinador i un tefefon.

Fins aviat.

 
At 6:20 a. m., Anonymous Anònim said...

Crec que protegir i cuidar espècies amenaçades o en perill d'extinció, són tasques molt positives, com ho ha sigut l'alliberament d'ossos al Pirineu.
La decisió presa pel govern de la reintroducció d'aquesta espècie, sens dubte és correcta, aixó demostra un interés a la protecció d'animals en vies d'extinció.
Desconec la problemàtica dels ramaders, però suposo que tenen raó en queixar-se per la pèrdua econòmica que aixó suposa per aquest col-lectiu.
L'atracció de veure animals alliberats ens crida l'atenció i ens fa sentir curiositat, apropant-nos més a la natura lo que comporta l'augment del turisme en aquests indrets.
Aquestes polèmiques, com sempre, fan que el que és un benefici per uns, sigui un perjudici per altres.


Salutacions .

 
At 6:40 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola a tots,
Crec que protegir i cuidar espècies amenaçades o en perill d'extinció, són tasques molt positives, com ho ha sigut l'alliberament d'ossos al Pirineu.
La decisió presa pel govern de la reintroducció d'aquesta espècie sens dubte és correcta, aixó demostra un interés a la protecció d'animals en vies d'extinció.
Desconec la problemàtica dels ramaders, però suposo que tenen raó en queixar-se per la mort d'ovelles produïda per l'atac d'ossos i la pèrdua económica que aixó suposa per aquest col-lectiu.
L'atracció de veure animals alliberats ens crida l'atenció i ens fa sentir curiositat, apropant-nos més a la natura, lo que comporta l'augment del turisme en aquests indrets.
Aquestes polèmiques, com sempre, fan que el que és un benefici per uns,sigui un perjudici pels altres.


Salutacions.

Isabels Carbó Gironès

 
At 5:17 a. m., Blogger Rosamaria said...

La meva opinió pel que fa a la repoblació de l'ós en els pirineos és a favor. Crec que és de vital importància ajudar en la mesura en la qual sigui possible a substituir tot allò que la mà de l'home destruïx. Una cosa és que per motius d'extinció natural desaparegui una espècie, però una altra molt distinta que sigui la mà de l'home qui s'ocupi d'executar el que segons la seva pròpia voluntat decideix.

Personalment entenc el temor dels ramaders, però ja se'ls assegura que són tinguts en compte en cas que pogués haver qualsevol tipus d'incident. D'altra banda s'assegura que aquest tipus d'ós no és perillós, més aviat fugisser. El que més dóna certesa que són inofensius és la petició de tantes i tantes associacions demanant que es permeti la repoblació ja que molt lluny de suposar un perill, sembla ser que pot portar bons beneficis a les gents d'aquests paratges. El més important que crec no hem de perdre de vista és l'equilibri de la natura.

Salutacions,

Rosa MªCano

 
At 5:17 a. m., Blogger Rosamaria said...

La meva opinió pel que fa a la repoblació de l'ós en els pirineos és a favor. Crec que és de vital importància ajudar en la mesura en la qual sigui possible a substituir tot allò que la mà de l'home destruïx. Una cosa és que per motius d'extinció natural desaparegui una espècie, però una altra molt distinta que sigui la mà de l'home qui s'ocupi d'executar el que segons la seva pròpia voluntat decideix.

Personalment entenc el temor dels ramaders, però ja se'ls assegura que són tinguts en compte en cas que pogués haver qualsevol tipus d'incident. D'altra banda s'assegura que aquest tipus d'ós no és perillós, més aviat fugisser. El que més dóna certesa que són inofensius és la petició de tantes i tantes associacions demanant que es permeti la repoblació ja que molt lluny de suposar un perill, sembla ser que pot portar bons beneficis a les gents d'aquests paratges. El més important que crec no hem de perdre de vista és l'equilibri de la natura.

Salutacions,

Rosa MªCano

 
At 9:10 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola a tots! Un món feliç! Això és el que voldríem molts, però sembla que no és possible. La reintroducció del ós als Pirineus hauria de ésser motiu de satisfacció per tots nosaltres, i per contra a resultat un motiu més de polèmica.

La humanitat en el seu avanç cap al futur a destruït molts ecosistemes, el fet que és consideri possible la incorporació del ós en la zona Pirenaica, ens ha de omplir de joia, no només seguirem conservant aquesta àrea, a més, no perdrem un animal tan meravellós que esta en perill d’extinció.

D’altra banda, cal comprendre la preocupació dels ramaders de la zona. El ós és un animal salvatge i no es podent controlar tots els seus moviments. Personalment penso que si el medi on viu li proporciona tot el aliment que necessita, és poc provable que ataqui als ramats. El fet de recompensar els ramaders afectats per alguna pèrdua és justs, ara bé, de igual manera haurien de ser fortament comdemnats els que ataquen al ós.

Mª Isabel Dauden

Salutacions

 
At 12:47 p. m., Blogger Desi said...

Holaaaaa!
Jo personalment penso que el ossos deurien ser alliberats a zones hon no hi hagin persones,que deurien ser alliberats en un lloc mes o menys tancat, com en un refugi, en un lloc hon no puguessin fer mal a ningú (ja que son animals salvatges i molt perillosos, i per a mi, es molt més important la vida de persones que no la dels animals salvatges.
Que amb això no vui dir ni molt menys que estic a favor de que els matin ni els capturin, pero tampoc estic a favor de que ho fassin ells amb nosaltres, per més que enriqueixin el paisatge i el turisme.
Les persones que els maten tindrien que fer-los el mateix amb ells o per l' ho menys, condemnar-los a presó, ja que no són persones per a mi, simplement assesins sense cor.

Desi

 
At 9:41 a. m., Blogger Xavier Forné said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At 9:48 a. m., Blogger Xavier Forné said...

Hola a tothom , aquesta serà la meva segona intervenció al blog, ja que abans vaig participar en el post-it sobre la opinió que tenia de l'alliberament dels ossos en el pirineu.Se m'havia oblidat participar en aquest post-it de presentació.Aprofito ara i espero que us vagi molt bé la intervenció en ell.
Atentament Xavier Forné

 
At 2:18 a. m., Anonymous Anònim said...

Es nota que estem a principi de curs i ens costa iniciarnos amb el mon dels blocs. Avui podem escriure coses a nivell d'informàtica que fa un any no podiem fer. Jo personalment fins avui no sabia que eren els blocs.

 
At 2:36 a. m., Anonymous Anònim said...

És important que tots els ciutadans ens interessem per les noves tecnologies i, el que per a mi és més important, que aprenguem a fer-ne ús i comencem a emprar-les.
La tasca de les escoles de formació d'adults m'ha sorprés agradablement. No sabia de la dedicació i interés dels seus professors (parlo, en concret, del CFA Palau de Mar), i de l'esforç i paciència amb què fan la seva tasca. Per això és tan important que es comuniqui la seva existència i que tots i totes els que disposem de temps intentem entrar en el coneixement d'aquestes innovacions i procurem aprendre'n el seu maneig. D'altra manera començarà una nova classificació d'analfabetisme: el de no saber "estar" en aquest món on els infants, el jovent i molts adults "pensen" (per tant parlen, escriuen i juguen) en un llenguatge que restarà inintel·ligitble per a qui no s'hagi esforçat a conèixer-lo.

 
At 4:46 p. m., Blogger gabriel said...

yo creo que los osos tienen tanto derecho como el hombre para estar en este planeta eso primero y segundo soy totalmente conciente de lo le le pasa al planeta el hombre a veces por negocios y veneficios bueno ya sabemos los detrozos que hace el hombre pero por fabor señores intentemos convivir juntos que nos estamos cargando el mundo por fabor atras vienen otros que le bamos a dejar

 

Publica un comentari

<< Home